JORDI MAS, EL PRIMER XARRUPET POSITIU

Per fi un xarrupet aconsegueix el handicap positiu després de fer tres cops menys que el par del camp en un torneig a Franciac.

Tenir un handicap positiu significa que un jugador acostuma a fer menys cops que el par del camp, cosa força difícil i que exigeix tenir un alt nivell de joc. El primer xarrupet a aconseguir-ho ha estat Jordi Mas, positiu després de fer tres cops sota paren un dels tornejos Stableford dels Dijous de Tardor de Franciac, de mides EPPA. Demostrant que té el nivell assolit, Mas va millorar el handicap a (+)0,4 fent dos cops menys del par del camp el 24 de novembre en un altre torneig Stableford.

El xarrupet ja portava una temporada a punt de ser positiu, però la fita se li resistia. No va ser fins el torneig de Franciac que, fent tres cops menys del par del camp, el seu handicap va passar de 0,3 a (+)0,1. Als següents tornejos de Gualta i Fornells va aguantar el handicap, i a Franciac un altre cop va consolidar la condició de positiu amb un dos sota par.

Un altre xarrupet, Toni Manzanares, també està a punt de ser positiu. Amb handicap 0,1 actualment, és a les portes d'entrar al selecte grup de jugadors amb el (+) al davant.

ELS XARRUPETS DECIDEIXEN EL SISTEMA D’ALINEACIONS PER LA PRÒXIMA TEMPORADA

Els Xarrupets van escollir, entre un total de sis propostes, el sistema exposat per la capitania. És un sistema que vol trobar un equilibri entre potenciar el resultat i obrir la participació a tots els membres de l’equip. El sistema d’alineacions es va discutir a la reunió d’inici de temporada 2012.

L’equip dels Xarrupets va determinar el sistema d’alineacions a la reunió d’inici de temporada 2012. El sistema d’alineacions és la manera com es decideixen quins jugadors participaran en cadascuna de les 7 proves del Campionat de Catalunya per equips, anomenat Interclubs. En cada prova hi participen 4 jugadors individuals, dels quals puntuen els 3 millors, i 4 jugadors que formen 2 parelles, de les que puntua el millor resultat. Entre les 6 propostes, mitjançant unes rondes eliminatòries, es va escollir el sistema proposat per la capitania.


Les alineacions poden potenciar els resultats o buscar la participació de tothom, i els Xarrupets han intentat trobar-hi l’equilibri. Els quatre jugadors individuals que participaran a les proves seguiran com en la temporada anterior, prioritzant el resultat en aquest cas. Els tres millors jugadors, Jordi Mas, Toni Manzanares i Jordi Viladomat, tenen totes les proves assegurades, i la resta en jugaran un mínim de 3. Ramon Lozano, que acaba d’arribar a l’equip, en té un d’assegurat i serà el suplent.


La proposta guanyadora també té com a objectiu que tothom se senti partícip dins l’equip i que els Xarrupets juguin més motivats. Per això, les parelles es compondran d’un jugador amb handicap mig-baix i d’un amb handicap alt, a diferència de la temporada passada on les parelles eren de dos jugadors amb el mateix nivell de handicap. Això motiva als jugadors amb handicap alt perquè poden puntuar en les proves, ja que amb una parella de dos jugadors amb handicap alt és més probable fer un mal resultat i que no puntuï.


A la reunió, Xevi Martín va començar a exposar la seva proposta, seguit per Jordi Mas i Jordi Viladomat, que van unir les seves en una de sola. Albert Caner va suggerir el mateix sistema que l’utilitzat a la temporada anterior, Paulí Ramos va exposar la proposta de la capitania i Jordi Costa va retirar la seva abans de les votacions. En les eliminatòries, la primera proposta descartada va ser la d’Albert Caner, i en la segona ronda es va excloure la conjunta de Mas i Viladomat. En la tercera i última ronda va guanyar la proposta dels capitans, amb majoria sobre la de Martín. Aquesta suggeria que els millors jugadors participessin en 6 de les 7 proves.